português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
PLA HIDROLOGIC NACIONAL []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 3   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tenim prou aigua a Catalunya?. Repercussions del Pla Hidrològic Nacional al Delta de l'Ebre / Josep M. Casas i Sabata
Casas i Sabata, Josep M.


En: 096163 XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos : acta, ponències i comunicacions: Sant Vicenç de Castellet (Bages), 20 i 21 d'octubre de 2001. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2002. p. 175-180



Matèries: Rius ; Política hidràulica ; Recursos hídrics ; Impacte ambiental ; Economia
Matèries:Pla Hidrològic Nacional
Àmbit:Ebre, delta de l' ; Espanya
Cronologia:[2001]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; B. del Casino (Manresa); B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor); Biblioteca de Moià; B. Sant Fruitós de Bages; B. Sant Antoni Maria Claret (Sallent); B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); Biblioteca Popular (Avinyó); Biblioteca Popular (Súria); B. Abat Berenguer de Riudeperes (l'Estany); B. Sant Valentí (Navarcles); B. d'Artès


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Primer la sang que l'aigua: els pilars d'una nova identitat ebrenca / Montserrat Boquera Margalef
Boquera Margalef, Montserrat


Benicarló : Onada, 2009
206 p. : il. col. ; 25 cm (Col·lecció conéixer, 3) 
Bibliografia.
ISBN 9788496623224

En època contemporània la relació dels riberencs amb el riu Ebre ha experimentat canvis substancials. Fins als anys cinquanta del segle passat, el riu havia format part de la quotidianitat i vertebrava l'economia i els costums. A partir de llavors, una mal entesa modernitat va portar a un progressiu allunyament del riu. Domesticat a base d'embassaments, l'Ebre perdia caràcter i es reduïa a poc més que una singularitat paisatgística destinada, essencialment, a esdevenir un recurs turístic. Actualment, la impressió que ens enduem és la d'unes aigües completament estancades, sense moviment, com a màxim solcades per una barca a motor, potser capitanejada per algú d'aspecte germànic a la captura del silur. Al bell mig d'aquesta situació semblava difícil que sorgís una identitat tan forta com és ara la de les Terres de l'Ebre. Moltes amenaces havien afectat l'Ebre català durant aquells anys. Algunes segueixen sent projectes, però d'altres van materialitzar-se. L'any 2000 va sorgir una nova amenaça, quan el govern de l'Estat tragué a la llum pública el projecte de transvasar una gran quantitat d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona i tot el Llevant. La lluita antitransvasament va trobar en l'Ebre amenaçat el símbol d'identitat perfecte per al ressorgiment del caràcter ebrenc d'una generació, encara present, de quan "lo riu era vida".



Matèries: Recursos hídrics ; Política hidràulica ; Conflictivitat social ; Moviments socials ; Identitat nacional
Matèries:Pla Hidrològic Nacional
Àmbit:Montsià ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Baix Ebre ; Ebre, riu ; Espanya
Cronologia:[2000 - 2009]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Municipal (Ascó); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Popular (Ulldecona); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Pública de Tarragona; B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Cabra-Feixet (El Perelló); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Recapte de PHN / Josep Maria Arasa Fort
Arasa Fort, Josep Maria


En: Recerca. Tortosa, núm. 10 (2006) , p. 301-368
Resum en català, castellà i anglès.

El treball que presenta l'autor és una crònica periodística de la resposta o respostes, des del punt de vista social i des del polític, que al territori de les Terres de l'Ebre hi va haver davant el Pla Hidrològic Nacional, que preveia el transvasament d'aigua de l'Ebre fins a València, Múrcia i Andalusia, pel sud; i fins a Barcelona i les conques internes de Catalunya, pel nord.


Matèries: Moviments socials ; Moviment ecologista ; Protecció del medi ambient ; Conservació de la natura
Matèries:Pla Hidrològic Nacional
Àmbit:Ebre, riu ; Tortosa
Cronologia:2000 - 2006
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/110492/231779
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3